Eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República Catalana

Teniu desada aquesta imatge en el vostre record?

De ser així, vol dir que no renuncieu al Primer d’Octubre del 2017.

Hi era, hi eres, hi érem… i hi serem!

DEL CANDIDAT

Soc Antoni Moga Ferrés, fill de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) tot i que fa més de vint-i-cinc anys que visc a Corbera de Llobregat.

Mestre i psicopedagog, he estat docent (des de l’educació primària i secundària fins a la universitat) i director d’un centre de recursos pedagògics del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Encara en el terreny educatiu, vaig ser conseller de redacció de la revista Escola Catalana d’Òmnium Cultural (durant 20 anys), impulsor a Catalunya de les Escoles Associades a la UNESCO…  Tant a títol individuals com amb altres autors, he escrit 45 publicacions que gairebé totes versen sobre la didàctica de les ciències socials (especialment sobre Història dels Països Catalans).  També he participat com a formador en moltes propostes de formació continuada del professorat.

Si poso èmfasi en tot això és per fer palesa la meva convicció que un país sense un model educatiu propi i amb prou solidesa, no pot ser un país amb ciutadans lliures. 

(Més info sobre el perfil professional: https://www.linkedin.com/in/antonimoga/ )

Us preguntareu probablement si parlaré de la meva trajectòria política o no. Campalans deia que Política és pedagogia, però dir-vos que sí, que ara en parlaré.

Encara a l’adolescència,  vaig entrar en contacte amb l’independentisme al Baix Llobregat. Una comarca on un moviment com l’independentista, tan minoritari aleshores a escala nacional,  encara ho era més al Baix Llobregat per les característiques sociodemogràfiques que tots sabem. Amb tot, per la via de l’Assemblea de Catalunya vaig apreciar com les classes més populars, en la mesura que prenien consciència de classe,  veien també en l’alliberament nacional la clau de la justícia social

El 1979 i amb moltíssima il·lusió vaig entrar al moviment Nacionalistes d’Esquerra. Vaig formar part del seu consell polític nacional com a un dels dos representants del Baix Llobregat.

Uns anys més tard  (1987), vaig participar en la Crida Nacional a ERC i vaig estar adherit (no m’agrada el terme “militància”) a aquest partit fins al 1995. En paral·lel a aquestes activitats, vaig ser insubmís al servei militar i diverses vegades represaliat.

Des d’aleshores he estat i soc un independentista independent.

Estic convençut de la potencialitat del Consell per la República Catalana. No obstant això, aquest potencial té molt camp per córrer i m’agradaria participar-hi el més directament possible.

Motivacions

DE LA DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA A LA PARTICIPATIVA

Pertanyo a l’anomenada generació de la “transició, la d’aquell jovent que encara era menor d’edat quan s’esdevingué la mort del General Franco i s’endegava un procés de l’anomenada reforma democràtica. Però des d’aleshores ençà, he estat partidari de la ruptura democràtica. La transició, coneguda també com a règim del 78, va blanquejar el franquisme, reinstaurar la monarquia i desenvolupar una xarxa d’autoprotecció del règim anterior. De tot plegat, encara n’estem pagant les conseqüències.

Això em porta a donar suport a tota alternativa que prengui en consideració la unilateralitat. Si bé hi ha casos (molt concrets) d’emancipació nacional acordada bilateralment, hem de ser prou conscients que ni Espanya ni França pertanyen a aquesta mena de possibles exemples.

Soc del parer que cal reiniciar un procés constituent congrüent amb la declaració d’independència que meni vers l’aixecament de la seva actual suspensió.

Aquest procés constituent ha de determinar el model de societat que volem, ser prou inclusiu perquè tots els aspectes que poden afavorir la ciutadania,  siguin prou transversals com per subscriure’ls qualsevol formació independentista prou representativa democràticament.

Aquest model de societat, quedaria emmarcat en un projecte de Constitució (tenim a l’abast diversos projectes que poden servir de base al respecte) i que un cop elaborat, contemplaria una disposició transitòria. Aquesta disposició senzillament hauria de dir que en el cas que en un referèndum s’aprovi per majoria la Constitució, s’aixecarà la suspensió de la declaració d’independència i Catalunya es regirà per aquest nou marc legal.

Es podria treballar conjuntament amb Debat Constituent i crear les sinergies necessàries.

L’avantatge d’una proposta com aquesta és que no només és un instrument per reblar el resultat del Primer d’Octubre, sinó que a través del seu articulat posa els fonaments de la República. És a dir:

“Ho tornarem a fer”, però ho tornarem a fer ben fet. Disposem de la gent, l’experiència i la legitimitat per fer-ho fins a l’objectiu final.

Seria el Consell per la República Catalana, sense haver d’esperar la constatació del fracàs de l’anomenada “Mesa de diálogo”, qui anés preparant tota aquesta dinàmica, combinant accions tant des de l’exterior com des de l’interior. I, des de l’interior, serien concretament els representant electes del Consell  els que haurien de vehicular-ho al Parlament de Catalunya per fer-ho viable. Res d’això va en detriment de seguir treballant pel dret a l’autodeterminació i la reinvindicació de l’amnistia. Res de tot això, al contrari, va en detriment de reactivar la mobilització en els carrers que seran sempre nostres i en plantar cara davant qualsevol nova amenaça repressiva.

Des del Baix Llobregat es podria articular una xarxa en el marc dels seus Consells locals que actuï com a “grup parlamentari” (en allò més directament relacionat amb el nostre territori) dintre de l’Assemblea de Representats, amb la finalitat de mancomunar propostes que simplifiquin un procés deliberatiu, contribuir a fer-lo més ampli a escala intercomarcal (sobretot de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) i, per extensió, al país sencer.

Deia abans que soc independentista independent. I si bé no estic adscrit a cap partit polític, la meva posició ideològica està més a l’esquerra que no pas al que a grosso modo es considera “centre” i doncs força distanciat de la dreta. Tanmateix, sempre m’estimaré més un democràta i independentista de dretes, que no pas un espanyolista d’”esquerres”.  

INTERACCIONS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.