M. Immaculada Rius i Dalmau (Universitat Rovira i Virgili) analitza en aquest article el lèxic emprat en diversos documents referents a l’educació a Catalunya durant el segle XX. A partir d’aquesta anàlisi elabora un quadre comparatiu que reflecteix la presència de les paraules i la seva freqüència d’ús durant les diferents etapes en què hem dividit l’esmentat segle. Prèviament porta a terme una breu introducció històrica per donar informació sobre el context polític, social i educatiu de l’època. Posteriorment, comenta l’ús d’algunes paraules en els documents analitzats, tot destacant-ne la notable disminució de mots com ara: voluntat, esforç, deure, alegria, esperit, disciplina… així com l’aparició de nous termes com ara: estratègia, flexibilitat, globalització, innovació, adequació, interculturalitat… En general segons l’autora, la recerca duta a terme mostra el fet que en els últims compassos del segle passat sembla haver-se descuidat el treball d’aspectes com ara la voluntat i l’esforç, encaminats a aconseguir la maduresa interior de la persona.
Antoni Moga 